LES MATEMÀTIQUES I LA MÚSICA

Encara se sap que els antics xinesos, egipcis i mesopotàmics van estudiar els principis matemàtics del so, són els pitagòrics de la Grècia antiga qui van ser els primers investigadors de l'expressió de les escales musicals en: termes de proporcionalitat numèriques, particularment de proporcions de nombres enters petits. La seva doctrina principal consistia en que  "tota la natura consisteix en l’harmonia que brolla de nombres".

Des del temps de plató, l'harmonia ha estat una branca considerada fonamental de la física, ara coneguda com acústica musical. Des dels primers teòrics hindús i xinesos mostren acostaments similars, ja que tots van voler demostrar que les lleis matemàtiques d'harmonia i ritmes no eren només fonamentals per a l'entesa del món, sinó també pel benestar de l'ésser humà. Confuci, com Pitàgores, considerava els nombres baixos: 1, 2, 3, i 4 com la font de tota perfecció.

Avui en dia, les matemàtiques encara hi tenen a veure, més encara amb acústica que amb composició, però l'ús de matemàtiques en composició és històricament limitat a les operacions més simples de mesurar i comptar.

Les matemàtiques són unes de les bases de la música ja que està present en diverses àrees d’aquesta i és evident en les afinacions, la disposició de notes, els acords, les harmonies i el ritme, el temps, i la nomenclatura.