LES MATEMÀTIQUES I LA MÚSICA
Encara se sap que els antics xinesos, egipcis
i mesopotàmics van estudiar els principis matemàtics del so, són els pitagòrics
de la Grècia antiga qui van ser els primers investigadors de l'expressió de les
escales musicals en: termes de proporcionalitat numèriques, particularment de
proporcions de nombres enters petits. La seva doctrina principal consistia en que "tota la natura consisteix en l’harmonia
que brolla de nombres".
Des del temps de plató, l'harmonia ha estat
una branca considerada fonamental de la física, ara coneguda com acústica
musical. Des dels primers teòrics hindús i xinesos mostren acostaments
similars, ja que tots van voler demostrar que les lleis matemàtiques d'harmonia
i ritmes no eren només fonamentals per a l'entesa del món, sinó també pel
benestar de l'ésser humà. Confuci, com Pitàgores, considerava els nombres
baixos: 1, 2, 3, i 4 com la font de tota perfecció.
Avui en dia, les matemàtiques encara hi tenen
a veure, més encara amb acústica que amb composició, però l'ús de matemàtiques en
composició és històricament limitat a les operacions més simples de mesurar i
comptar.
Les matemàtiques són unes de les bases de la
música ja que està present en diverses àrees d’aquesta i és evident en les
afinacions, la disposició de notes, els acords, les harmonies i el ritme, el temps,
i la nomenclatura.